Altres presentacions literàries

Altres presentacions literàries

Presentació de Maria Lluïsa Amorós de l'Exposició del pintor Josep Baqués i inauguració de la trenta-cinquena temporada artística de Galeria d'Art El Claustre a la ciutat de Girona.   

Sr. Miquel Mascort, propietari de la Galeria d'Art El Claustre. Girona

Presentació de Maria Lluïsa Amorós. Galeria d'Art El Claustre. Girona

Sra. Marta Madrenas, Alcaldessa de Girona. Galeria d'Art El Claustre. Girona

                                                       JOSEP BAQUÉS

En algun moment de la nostra atrafegada vida quotidiana ens aturem a pensar i recordem que la fantasia forma part del gènere humà, per tant, en el nostre entorn, està inclosa.

Els escriptors, quan utilitzen la fantasia, poden transformar i materialitzar un món imaginat.

També els pintors.

En entrar a l'estudi, o a una sala d'exposicions, i contemples els quadres de Josep Baqués, tens la sensació que has entrat a la llodriguera del conill de l'Alícia i has lliscat pel pou pregon fins arribar al jardí ple de meravelles i colors.

Els poetes, amb breus paraules, et fan interpretar la seva visió de la realitat, que amaguen amb símbols. Josep Carner, el 1906, va publicar un recull de poemes on els fruits i la dona són els protagonistes: si els llegeixes t'adones que ens transmet la idea de l'actitud d'unes dones joves, madures o velles, a través de la comparació, l'al·legoria o el contrast. Hem de saber relacionar les maneres de fer d'aquestes dones amb el color, el perfum, el gust, la bellesa o la forma de la fruita. La interpretació que fem en llegir els poemes que simbolitzen la joventut de la dona, és la següent: les peres, les prunes, els préssecs, les llimones, les síndries, equivalen a la plenitud i la bellesa de la dona, fruites que tenen connotacions de caràcter sensual: concretament el color, el gust i la finor de la pell.

Quan t'endinses en l'obra de Josep Baqués, et trobes amb una explosió de llum amb diverses tonalitats, com el groc de la llimona, el roig de la maduixa, el pigment de la violeta, el magenta de la magrana; hi veiem les peres, els préssecs, fruits de primavera i estiu, i la dona, protagonista, barrejada amb textures de colors sensuals. Aquesta és una donna angelicata, com la Laura de Petrarca i la Beatrice de Dante.

El 1906, Josep Carner -no oblidem que és un poeta del Noucentisme- també ens presentava una donna angelicata, com els autors humanistes del segle XIV, com els trobadors catalans i provençals del XII i el XIII mostren les seves dames a les composicions, i no una dona de carn i ossos, amb defectes i virtuts, com fa el poeta Ausias Marc.

Diu Josep Carner a Les llimones casolanes:" Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa/ damunt el voleiar dels braços i el vestit. /El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa/ i ja a la cantonada és Licas, el marit." A la següent estrofa parla dels fills petits que fan entremaliadures. I continua: "Cansada, pren la copa de bella transparència/ on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,/ i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència/ el raig de la llimona, la mel de romaní."

Als quadres de Josep Baqués també hi trobem la poma, fruit de tardor i d'hivern, que simbolitza la vellesa de la dona, perquè, com diu Lamon a Alidé, quan són vellets i ella plora perquè s'ha fet vella, "et tinc a vora meu, com la poma escollida/ que es torna groga i vella i encara fa perfum."

Baqués també dibuixa les magranes, que en el poema de Carner simbolitzen l'enaltiment de la sexualitat femenina; i el raïm, símbol del poeta, perquè representa la seva concepció de la infantesa com a paradís, i en sent nostàlgia.

El món virolat, verd, violeta, magenta, rosat; els ocells, magnífics, el paó, la grua ("quina grua el meu estel,/ quin estel la meva grua!/-de tant com brilla en el cel/ sembla una donzella nua." Diu Salvat Papasseit al Poema de la rosa als llavis.); la vida i el treball al camp, els fruits de la terra. Tot això, se'ns presenta en el món màgic de l'obra de Baqués. També el mar i les seves criatures; el mar de Venècia, amb trobadors i arlequins i homes àgils i eteris, de circ. Cavalls, éssers ancestrals, que acompanyen aquestes dones que vesteixen de colors vius i gairebé no somriuen, dones que no envelleixen i són immortals, com els raïms de Carner, com el seu paradís de la infantesa.

Endinsem-nos en el món pictòric d'en Josep Baqués, gaudim-ne i deixem-nos seduir, com l'Alícia en Terra de Meravelles, de tot allò que ens transmet l'artista: l'esclat de llum ufana i plena de vida; les fruites que emanen sensualitat i bellesa en els bodegons; les dones, enigmàtiques i angelicates; els cavalls, bells, magnífics; les aus i les caragoles de mar que ens deixen sentir el so de les profunditats de les aigües misterioses, i els peixos, que les coneixen. També aquests éssers gairebé literaris: el trobador, l'arlequí i els trapezistes.

Moltes gràcies.

Maria Lluïsa Amorós

En motiu de la inauguració de l'Exposició del pintor Josep Baqués.

Mostra que inaugura la trenta-cinquena temporada artística de Galeria d'Art El Claustre a la ciutat de Girona. Temporada 2017-2018.

Girona, 15 de setembre, 2017