Altres presentacions 2

Altres presentacions literàries 2

Les aventures d'en Peret Ganxet "L'esperança es troba al parc"


Acte de presentació del conte de M.Carme Bigorra i M.Josep Salvadó, il.lustracions de Marc Díez, per Maria Lluïsa Amorós. Biblioteca Central Xavier Amorós. 10/04/2018

Bona tarda.

Quan Reus era un vila petita, amb la plaça on es feia el mercat, una altra que era el pati de l'antic castell, i la de l'església amb el campanar, els carrers estrets que envoltaven tot aquest centre i els ravals que resseguien les antigues muralles les quals, en aquell segle XVIII, ja s'anaven enderrocant per fer lloc per construir cases, la majoria de la gent no sabia llegir.

Els reusencs vivien atrafegats, hi havia senyors i menestrals, nens amb gorra i pantalons apedaçats, pagesos, dones amb faldilles llargues i barrets elegants, unes altres que portaven un cistell gros, un davantal lligat a la cintura i un mocador gran de llana per sobre de les espatlles. La gent era diversa, pel seu tarannà, per la seva condició social, però tots caminaven pels mateixos carrers. Al centre de la ciutat hi havia moviment, a la plaça parades amb aviram, verdures, terrisses; sota les voltes, parades de quincalles, de peces de roba, i moltes coses més.

Aleshores, algun cop, trencant la monotonia, apareixia un visitant: arribava a la població un home que podia ser un rodamón, un cec, un autor o un editor, i s'instal·lava a la plaça del Mercadal.

La gent el rebia amb curiositat i interès. Aquest personatge preparava una parada: col·locava una canya a mode de pinça que subjectava un cordill llarg d'on penjaven uns llibrets de diverses pàgines o un foli plegat en quatre fulls. Eren romanços que es feien en vers, o relats escrits en prosa, tant uns com els altres explicaven malifetes de lladres o bandolers, relats truculents, d'assassinats, afers amorosos o fets recents novel·lats; també hi havia contes o resums dels antics llibres de cavalleries. La gent els comprava per llegir-los en veu alta en reunions amb amics, al cafè, en família. Ja us he dit que no tothom tenia la sort de saber llegir, per això era important escoltar molt atentament per no perdre el fil de la lectura d'aquell que s'oferia a fer-ho en veu alta.

De vegades el mateix visitant relatava una història o cantava en to monòton un dels romanços. Com aquell que comença així:

Allà a la vila de Reus /tota la gent ne fugí /sinó una noble dama /que en té pres lo seu marit; /la dama plora i més plora /i sospira dia i nit. /Set anys ha que l'en té pres/ i altres set que no l'ha vist.

La gent s'embadalia escoltant-lo; la seva actuació provocava que el públic tingués més ganes de comprar un exemplar. Tant els que sabien llegir com els que no, perquè sempre hi hauria algú disposat a llegir el preuat tresor de viva veu.

Temps més tard, a Reus, d'aquests llibrets o fulls, també se'n van escriure i publicar, hi havia algunes impremtes especialitzades. Tenim títols com "Història interessant d'un grandiós efefant", "Testament y enterro d'una puça" o "Rusquilla i Patarroni", i molts altres.

D'aquella època també podem parlar de la novel·la per entregues o fulletonesca, era literatura popular que s'escrivia per publicar en un diari. Autors com Dickens, Dumas o Balzac ho havien fet. Les novel·les es difonien en diaris per capítols. Eren tan populars que els lectors frisaven perquè arribés el següent diari per poder llegir la continuació.

Ara, que vivim al segle XXI, també ens hem trobat amb una història que continua, perquè el final de cada llibre és obert. Es tracta de les aventures d'en Peret Ganxet. I avui presentem la tercera part, la tercera entrega: "L'Esperança es troba al parc".

Aquest personatge tan reusenc (es diu Pere com el nostre patró, i Ganxet, nom satíric que es diu als nascuts a Reus) que va néixer de la mà del caricaturista BON el segle passat -xiquet somrient, ulls grans, cabell fosc amb tallat de barberia, corbata, camisa i jersei pull over. Trapella i simpàtic, que sempre es tacava la roba- ha tornat a tenir vida a través d'aquests llibres que ens expliquen unes aventures que no es poden deixar de llegir. La M. Carme Bigorra i la M. Josep Salvadó ho han fet possible, juntament amb en Marc Díez que il·lustra les narracions amb un Peret que no ha canviat però que, com és lògic, va vestit i pentinat de forma més actual.

Aquesta història, que ens la van explicant per entregues, que continua, ens va deixant amb les ganes de saber com seguirà el misteri, què li passarà a en Peret, l'estàtua que esdevé un nen per mitjà d'alguna estranya màgia. Com li va succeir al Pinotxo, un ninot que va cobrar vida i després d'adonar-se que no s'havia portat bé amb el seu pare, s'aventura a salvar-lo de dins de la panxa de la balena on estava atrapat, i la fada el premia convertint-lo en nen.

Tant els fulls dels relats i els romanços de canya i cordill, com les novel·les per entregues o fulletonesques, o com totes les altres novel·les que fineixen amb punt i final o amb un acabament obert, és narrativa, és literatura.

La literatura és una manera de dir les coses, una manera de qüestionar-se el món, una manera de somriure.

"La lectura ens serveix per aprofundir més i millor en la nostra vida, en els nostres records i vivències" ens diu Mariasun Landa, una escriptora gallega que escriu llibres per a nens.

A través de la literatura fantàstica els autors ens transmeten emocions i una sèrie de valors.

La història que vau començar a llegir dos anys enrere, parla d'una estàtua desapareguda, en Peret, i d'un possible secret que guarda. L'espai es desenvolupa a Reus i coneixerem altres estàtues que hi ha repartides per la ciutat, que també esdevenen vius quan coneixen en Peret. Per altra banda seguim el fil d'uns investigadors, d'un gosset eixerit, i ens posem en guàrdia davant d'una dona estranya -la Melània-, que creu que pot obtenir el que desitja perquè té diners. No sé si nosaltres, els lectors, acabem de tenir confiança en els dos investigadors, un dels quals té unes intencions ocultes i poc nobles.

Vosaltres, mentre llegiu les aventures d'en Peret Ganxet, doneu vida a tots aquests personatges, perquè el lector d'una obra és tan important com l'autor que l'ha creada.

Per això, gràcies a la vostra imaginació i a la història que ens expliquen les dues autores, M. Carme i M. Josep, és possible tornar a tenir entre nosaltres aquest reusenc, en Peret, que, com sabeu, va néixer a finals dels anys 50 del segle passat, però que, com el Peter Pan, no s'ha fet gran. És amb nosaltres a través de les pàgines i els dibuixos d'aquests llibres vivint unes trifulgues i unes aventures molt actuals que ens han agradat i ens han divertit.

I així serà amb aquest tercer conte, que ens relata noves situacions i nous personatges.

Moltes felicitats a les autores i a l'il·lustrador.

I a vosaltres moltes gràcies per la vostra atenció.

Maria Lluïsa Amorós

10 d'abril de 2018