Berenar sota les moreres. Presentació de Joaquim Mallafrè 

Presentació "Berenar sota les moreres". 

Text: PRESENTACIÓ DE JOAQUIM MALLAFRÈ, traductor i membre de l'IEC

Berenar sota les moreres.

Anàlisi de la novel·la

-Contrast amb Déjeuner sur l'herbe d'Edouard Manet; aquí punt de vista femení.

-No parlaré tant de les històries concretes, ni identificaré els personatges -no vull espatllar la lectura- com dels temes de la novel•la i de punts que m'han interessat -no es pot esgotar tot, però no podreu negar que m'ho he llegit amb interès- que situo en uns corrents del tot actuals, en una reflexió no únicament literària. Cadascú de vosaltres hi pot trobar altres punts d'interès i connexions particulars. Una obra no té mai una bona lectura tancada, al marge de tot allò que no diu, però que el lector hi posa. I, naturalment, l'autora té tota l'autoritat de dir-hi la seva.

-Si hagués sabut que havia de presentar 4 novel•les, una per a cada dona protagonista, les de les seves famílies i històries col•laterals que se'n deriven, potser m'hi hauria pensat, a presentar-les. Si a més, l'acció se situa el 1998, 2004 i 2014 amb uns antecedents el 1934 i un capítol del 2009 podeu comprendre que la gran riquesa de l'obra m'obligaria a una presentació que no s'acabaria mai. (Cp.: Isidre Grau: Els colors de l'aigua origina altres novel·les). La riquesa és una qualitat, però és tan sobreabundant que exigeix una lectura complexa, que vol una atenció considerable. Jo suggeriria en una 2a. edició desitjable, una taula de personatges i de les seves interrelacions. Però teniu una novel•la de novel•les pel preu d'una i he de dir, que l'interès està assegurat. Hi ha novel•les de les quals diem que sobren pàgines, que n'hi ha de prescindibles. Aquí l'acció és trepidant, d'amors convulsos, compatible, en conjunt amb una sensació de melangia, potser la consciència d'unes vides agitades, intenses, que es reuneixen al cap d'anys de no tractar-se i que s'escolen irremeiablement cap al final; en un cas, un final imminent. Y ahí lo dejo.

-McGuffin productiu: (Des de Ten little Indians a Les distàncies) 4 dones de 60 anys, amigues de joves, que es troben és el punt de partida. Reunió cordial, però històries secretes. «Nenes, em sento molt feliç que ens hàgim retrobat. Gràcies a tu, Olívia -va dir l'Elisa-. Un cop trencat el gel, ens hem tornat a conèixer. Veieu? Som les mateixes, per moltes coses que ens hagin passat sembla que encara som al pis d'estudiants» (247) «Però havia transcorregut massa temps i escoltant-les havia endevinat que totes havien desat en el seu fons més reservat el secret més recòndit, que no revelarien mai» (id.) Conèixer els seus secrets està reservat als lectors

-Novel•la femenina -són històries de dones, 3 de Reus i 1 de Girona- i d'un feminisme post-Capmany o Beauvoir. Si en la literatura tradicional trobem una certa indulgència per les infidelitats masculines, l'evolució igualitària d'avui és indulgent amb les infidelitats femenines. En la novel•la del XIX la dona té un protagonisme, però hi ha noció de culpa, d'adulteri, d'infidelitat (Ana Karènina, Madame Bovary, Effie Brest, El cosí Basilio, La Regenta, Laura a la ciutat dels sants), que en una bona part de la literatura actual desapareixen. Parlar en la literatura d'avui de paraules com adulteri, infidelitat, resulta anacrònic, potser reaccionari.

-Històries d'amors i desamors: Hi veiem relacions molt obertes. A Berenar sota les moreres trobem els amors d'un home gran amb una noia més jove (Cp.:Mercè Rodoreda, M. Dolors Orriols // Lolita...), d'una dona gran amb un home jove (una parella a la terrassa (80), Colette: Cheri), d'una casada enamorada del marit, però amb nombroses aventures per la feina, o un amor lèsbic, alliberador, que resulta ser el més plàcid de l'obra. (amb un desenvolupament obert en l'actualitat com en tota la temàtica gai: Carol de Todd Haines, amb Kate Blanchett, Rodney Mara, de P. Highsmith, on curiosament, s'estableix una relació de domini molt masculina i de classe). Els homes de l'obra tampoc s'estan de trobar nova parella, però no és un tema que es tracti especialment.

Olívia = Carles, que porta un celler, l'àvia de Tivissa, però Patrick. Història dels pares.

«Allò que havia existit entre ella i en Patrick estava compost d'enamorament, sí, però sobretot d'atracció sexual. Dos cossos que es complementaven i que gaudien junts, res més.» (81)

Retrets de les filles (91)

Elisa, avort, = Guillem, = Jordi (vídua) = Guillem (relació tempestuosa i inevitable). Moguda universitària (135) Advocada a Londres amb la Carla. Filla d'Enriqueta Bosch i Alfonso Cassany, néta de Raimundo i Rosa

«Era una atracció sexual i amorosa que arribava a fer-li por» (139)

Pia = Àngel (=Sara), fill Àlex, divorciada. Pollyanna, Hannelore. Medicina Vall d'Hebron. Filla única, el pare amb la cama tallada de la guerra. Experiència als 11 anys. Formatge afrodisíac:

«Van dinar a la cuina. En acabar tot l'ambient estava impregnat de formatge fos. Després van passar part de la tarda escoltant música.» (163)

Magalí Mir, 5 germans = Terry.TWA, USA, Irlanda 2 fills Francis i Robert. Beu. 2a vida Reus , família «malgrat que ella mai no s'havia enamorat dels pilots amb els quals es divertia» (182),

«Durant anys havia estat una dona alliberada, m'agradava seduir els pilots que m'atreien, i els viatges i les estades als hotels resultaven agradables. Quan tornava a casa hi trobava en Terry, el meu home intel•lectual, voltat de llibres i de bonhomia. Jo l'estimava , però no podia evitar viure aventures amoroses que em divertien, com si forméssin part de la meva vida laboral. Sempre havia pensat que no fèiem mal a ningú i que la vida són quatre dies» (178) «mai no s'havia enamorat dels pilots amb els quals es divertia. En Terry sempre havia estat el seu únic amor» (182)

* * *

-Personatges: Gràcies per la cita (199). Encara que de procedència social diversa, les protagonistes piquen més alt que el que el seu origen explicaria ("mamà", és un signe sociolingüístic clar en un fragment immillorable: «De vegades em sorprenies, com aquella temporada que volies que et diguéssim mamà, com feien els fills de la senyoreta Nuri, a casa de la qual anaves a planxar cada setmana la tarda de dijous que la minyona lliurava. A mi m'agradava dir-te mare, però et semblava que era més bonica l'altra paraula, perquè sonava francesa i la utilitzaven moltes famílies de Reus de la petita burgesia. En Quico no estava per romanços i va optar per mame pronunciant el fonema final neutre com si fos una e oberta, característica fonètica de la majoria de reusencs en aquella època» (94)

Són dones amb possibilitats: el món és accessible a través dels viatges; són dones que clarament han progressat econòmicament.

Galeria de personatges secundaris que donarien per a d'altres novel•les.

Teresa Fàbregas, Elena Forniés, Antònia Abelló (224)

Ramon Pichot, Picasso, Casagemas (46)

-Paisatges. Preparació, Plasticitat, Viatjada. Tot experimentat?

Reus: «no en sabia [d'anglès] ja que durant el batxillerat havien estudiat francès» (143). «A finals de gener d'aquell any 69 van assistir a un concert de la M. del Mar Bonet» al Pavelló del R.D. i jo al Tinell, «una cafeteria situada al soterrani d'unes galeries...» (113), el film Helga al Fortuny (116). Descripció del col•legi de la Presentació (174),

«Sorprenentment en el somni, la casa de Tivissa on vivia l'àvia estava ubicada a la vora del mar» hi passa l'estiu (148)

El Giverny de Claude Monet, Irlanda [«Vaig travessar el Ha'penny Bridge i vaig seguir caminant per la ribera del Liffey pel Wood Quay» (179)], Londres, Kythnos (jo a Myconos i a Delos, unes altres de les Cíclades), Berna i la Jungfrau.

-Plasticitat, sensacions «L'àvia li feia uns berenars especials, pa amb oli i sucre i de vegades pa amb vi i sucre. Amb el vi la molla de la llesca quedava tintada de color granat fosc tirant a negre amb els cristalls blancs al damunt que es fonien aviat» (150)

«Portava un vestit un dit més avall del genoll de color rosa fort, amb màniga fins al colze rivetejada i coll rodó també amb un viu ample de la mateixa roba, el cinturó cosit al vestit que feia que la cintura se li marqués.» (154)

«El xalet i el jardí havien envellit: soques cargolades, escorces escamades, pintura escrostonada a la façana; dia rere dia de sol estiuenc, de tardor i d'hivern, de pluja, de tramuntana i de salobre» (169)

«Tot tenia un gust diferent: la melmelada de taronja amarga, el pa de motlle, la mantega, la carn del rosbif, la bossa de patates fregides amb gust de ceba que l'Elisa no havia tastat mai» (141)

PARAULES D'INTRODUCCIÓ

-Amistat amb la família Amorós-Corbella, pares, als primers escrits de la Cuca i col•legues, la sensibilitat poètica del Xavier Amorós fill. Amb molt de gust faig aquesta presentació.

-També vull subratllar el paper d'Onada, que li ha publicat 4 de les darreres novel•les.

La trajectòria de la M.L. Amorós és llarga, com a autora i com a persona activa en la vida literària i acadèmica:

-Jurat dels Premis literaris Ciutat de Tarragona

- Lletres reusenques

- «Reusenques de Lletres» .

- Lletres a taula

- «Llibres del Delicte»: Assassins del Camp, amb Margarida Aritzeta, Joan Cavallé, Jordi Folk, Lourdes Malgrat, Rosa Pagès, Olga Xirinachs...

- Articles, contes

-Introduccions i presentacions

-Roseta (2018) amb documentació de Carme Puyol i dibuixos de Teresa Llorach

-Els destinataris de la Cuca són els joves, tant professionalment com literàriament en primer terme, i contrast en les novel•les per a un públic adult, amb temes realistes i visió actual.

-Paraules clau:

*fantasia, misteri / realisme

*Retrats femenins / Guerra i conseqüències en les novel•les d'adults és un tema present, la nostra o la de Bòsnia.

*Reus / varietat geogràfica (el Picarany, Cambrils, Tivissa, Barcelona, Girona, Argelers, Catalunya del Nord, Occitània (versos provençals): Tan m'abelis joys et amors e chans...» (podria ser un lema), Suïssa, Irlanda, Romania, Bòsnia, USA.)

Notes

-9 Juvenils: Poppis i Isolda (1986) Fantasia, un gos i una gata que es converteixen en humans. Ramon Vidal de Besalú, Arnau de Vilanova, helicòpters i follets.

Aquella tardor amb Leprechaun (1988, Premi El vaixell de vapor, dedicada al Ramon). Un elf irlandès

El misteri dels Farrioles (1987) Rita a la recerca dels seus orígens

Dietari secret (1990) Un quadern trobat a les golfes ens introdueix a un món de misteri i aventures

Jardí abandonat (1993) Una misteriosa casa gran abandonada

D'on vens, Jan? (1994) un amor adolescent. Traducció al castellà

Una setmana de Pasqua (2000) recupera personatges de Jardí abandonat

Me'n torno al carrer Kieran (2008)

El misteri de la capsa magnètica (2015, Onada). El misteri d'una capsa de música

-7 Adults: Els til•lers de Mostar (1996),

Vora el llac (1999) 3 generacions: Guerra civil, postguerra, anys 70.

Un glop de calvados (2003) Retrats femenins

La força d'Aglaia (2016, Onada) Una dona abandonada rep el missatge d'un antic company, amb el replantejament de la vida

El retorn de l'Àngela (2017, Onada) Retrobament amb la casa i el jardí, Reus. Surt Girona)

La casa de Rose Warren (2018, Onada). Èxit Reus 1936, en Pere se'n va al front. Botigues. Diversos escenaris)