Articles i col.laboracions. Opinió romana

Articles i col.laboracions. Opinió romana

Article publicat a l'Opuscle dels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. - Pilum et Scutum . III Època - Núm. 20 - Reus 2019

OPINIÓ ROMANA

El Raval de Jesús estava tancat al poc trànsit que aleshores circulava per Reus. Cadires de fusta plegades i algunes baixades des dels pisos o tretes de les botigues esperaven per acomodar els veïns que es preparaven per veure la processó del Sant Enterrament. L'avi i jo -que devia tenir uns sis o set anys- caminàvem pel centre del carrer per anar a mirar els aparadors de les pastisseries, ell m'era padrí i havíem de trobar una mona que m'agradés.

Més tard, en fer-se fosc, un cop a casa, que era al mateix raval, ho teníem tot a punt per mirar la processó des del balcons. Solien venir visites que s'aposentaven per seguir-la sense perdre detall. Emocionava el carrer atapeït amb cares expectants quan s'iniciava la desfilada ordenada i solemne, l'impacte sobtat de la corneta i el so característic, ferm, a l'uníson, amb la percussió de les llances picant a terra i el pas peculiar, txac, txac, txac, compassat, coordinat, perfecte, exclusiu dels Armats de la Sang de Reus, soldats romans cofats amb el casc guarnit amb plomalls vermells, abillats amb cuirasses, capes acolorides, sandàlies, escuts i complements magnífics, que avançaven a un ritme impressionant, trencant el silenci. Vestes acompanyant els misteris de la passió i la gent que, cap al final, s'agenollava al pas del Sant Sepulcre.

El temps va transcórrer amb la seva velocitat de sempre amb el tràfec dels esdeveniments que comporta l'existència humana. Aquella nena havia quedat molt enrere però, curiosament, fa uns dos anys em vaig retrobar amb la Setmana Santa perquè, instal·lats a Girona, la vam viure de ple. Concerts, visites i la processó que passava per sota de casa. En veure els Manaies vaig recordar els nostres Armats de la Sang de Reus.

Casualment a Girona coneixem un artesà que té una botiga al carrer de les Ballesteries, fa armadures, llances i elms per als manaies i els armats, crec que va dir que és l'únic artesà que resta. El taller dóna al riu Onyar, allà treballa. Un dia hi vam entrar, tenia exposats uns cascos i altres detalls de la vestimenta romana que em va semblar reconèixer. Vaig preguntar. Ell ens va explicar molt satisfet que des de Reus li havien fet una comanda i ja la tenia a punt per enviar-la perquè havien de fer la presentació oficial molt aviat. Quina grata sorpresa! Li vam dir que érem de Reus i que aquells eren els nostres Armats de la Sang. En un moment vaig retornar a la meva infantesa, a Reus, sentint el xoc de la llança i els passos característics, rítmics, únics i esplèndids, dels Armats reusencs.

Maria Lluïsa Amorós

Catedràtica i escriptora

10 de març de 2019