Guardeu-me la paraula

Guardeu-me la paraula. Presentació. 

PRESENTACIÓ de GUARDEU-ME LA PARAULA

26 octubre 2023

Al llarg d'aquest 2023 hem pogut assistit a la quantitat d'actes dedicats a Xavier Amorós, lectura de poemes, de fragments dels seus textos de cròniques novel·lades, d'articles de costums, periodístics, i també hem vist escenificacions a partir dels seus textos.

El teatre era una de les vessants culturals que agradava a Xavier Amorós. Una afició heretada del seu pare. Des de petit va viure en un ambient on el teatre tenia un paper essencial i familiar. El seu pare n'era molt aficionat, i en va fer de jove. El Xavier nen llegia teatre, des de petit; a casa seva es parlava de Sagarra, de Guimerà, d'Ignasi Iglésies, de Pitarra, de Lorca.., també dels grans actors del moment. Cada diumenge la família Amorós anava al Teatre Fortuny a la llotja que tenien llogada.

Al barri de xalets on vivien, per Nadal representaven El Pastorets, es reunien un grup de veïns al xalet, casa seva. I ens explica que al col·legi dels padres de la Sagrada Família representaven els Pastorets del senyor Pàmies i "les obres dramàtiques més convulsives de la Renaixença", mal interpretades pels actors, amb un apuntador que se sentia com insistia dient el text i amb decorats i il·luminació deplorable. Però el públic aplaudia amb fervor. " A desgrat de tot, a mi, el teatre em tenia el cor robat", ens diu. Va interpretar el paper d'arcàngel Sant Gabriel a L'estel de Natzaret del senyor Pàmies i va continuar actuant després, al teatre dels Escolapis de Sarrià i, també a Barcelona, va anar a fer unes proves per doblar una pel·lícula. No va saber el resultat de la prova i no va poder dedicar-se a ser doblador perquè va morir el seu pare i va haver de tornar a Reus.

Aquí va continuar fent-ne, de teatre, no tan sols els Pastorets sinó també teatre a Ràdio Reus, o el muntatge de dos espectacles de varietés anomenats "Festival de Primavera".

Anys més tard va escriure una obra de teatre, "Història sentimental", que guanyà el Premi Santiago Rusiñol als Jocs Florals de Mendoza (Argentina) el 1958.

La seva amistat amb Bonaventura Vallespinosa i la mútua vinculació amb el Centre de Lectura, els portà a organitzar el Teatre de Cambra. Van representar obres traduïdes pel doctor Vallespinosa, entre altres, "Figuretes de vidre" de Tennesse Williams.

Des de petita, el pare me n'havia parlat molt de "les figuretes". El doctor Vallespinosa l'havia traduït al català i va ser el director de la representació que Xavier Amorós, Pilarín Orta, Jaume Juan Magriñà i Maria Bonet, van representar al Centre de Lectura en una sessió de Teatre de Cambra el 7 de juny de1956.

Abans que s'aixequés el teló, que s'encengués el focus, vaig passar una por terrible. Quan esperava que el teló tirés amunt i havia de sortir pel flanc a iniciar el meu monòleg, estava esgarrifat. Podria jurar que em volia morir allí mateix. Estava segur que en sortir a l'escenari el pànic em paralitzaria i no seria capaç d'articular paraula. Érem al juny. Duia un jersei blau fosc de mariner, de llana gruixuda i de coll alt i, malgrat aquella peça, estava glaçat. Durant uns llarguíssims segons vaig pensar que era impossible que recordés aquella cascada de frases que havia de dir al públic. Preferia morir-me en aquella solitud, entre bastidors, a deu pams d'allà on començava la bateria, que sortir a l'escena. Però vaig sortir, em vaig empassar la saliva i vaig parlar. Hi havia un silenci immens, sota zero: era més que un silenci absolut. Sonava, de fons, aquella música que havia escollit el Jaume Juan Magriñà perquè la que recomanava l'autor no ens agradava gaire.

Ens explica.

Anys més tard, juntament amb els joves de l'Agrupació pericial, van acomboiar una nova associació d'espectadors del Teatre Fortuny. Entre moltes de les obres triades van portar "Primera història d'Esther" de Salvador Espriu. El Fortuny estava ple i Espriu va assistir a la representació. La resposta de bona part del públic, el pare l'explica amb detall amb el to finament irònic que de vegades fa servir als seus escrits.

Ara, el 12 de novembre, a les acaballes de l'Any Xavier Amorós, podrem gaudir de la representació teatral que fa la companyia El Trole, amb guió d'Antoni Nomen basat en textos de Xavier Amorós i de Xavier Amorós Corbella. Dirigida per Ramon Llop i produïda per Quim Besora, i dramatúrgia dels tres.

Tots tres havien tingut amistat amb Xavier Amorós, sobretot pel vessant cultural: fos teatral, poètic, literari, també en relació al Teatre de Cambra o de la Revista del Centre de Lectura. Per tant han pogut treballar els textos a fons, còmodament, perquè el coneixien, sabien quines serien les seves respostes en la tria que feien per muntar l'espectacle.

A la primera part de l'obra es representen esquetxos de la biografia d'Amorós, que defineixen moments i pensaments significatius que van formar el jove Amorós i la seva visió i descoberta del món. També fragments en prosa i poesia, ben cohesionats. Acaba, aquesta part, amb un Xavier Amorós de quaranta anys i una reflexió final de l'Amorós de 75 anys. A més hi ha unes reflexions poètiques del meu germà Xavier, que ell mateix interpreta.

Xavier Amorós Corbella, com diu l'Antoni Nomen, "crític, poeta i bon coneixedor de la poesia paterna, analitza en persona la trajectòria poètica del progenitor".

A la segona part l'espectacle agafa un caire diferent, són esquetxos basats en els relats d'Amorós contats amb humor i fina ironia.

El 1972, Xavier Amorós, va dir:

El teatre autèntic és poesia. Es parla justament de "poesia dramàtica". I en fidel correspondència, afirmarem també que el teatre, perquè és poètic, és intensament humà.

La poesia del teatre no té com a únic vehicle la paraula, com en el cas de la poesia expressada per mitjà de poemes, sinó també de situacions i d'altres elements que cal veure, que cal captar no tan sols per l'oïda i la comprensió de la paraula i la sensibilitat, sinó que, en el contacte inicial, han d'entrar pels ulls. Una visió riquíssima de suggerències, la qual afina i multiplica les potències de l'espectador.

Us convido a tots a assistir a la representació de l'obra "Guardeu-me la paraula" que posarà en escena la companyia El Trole el 12 de novembre a les 6 de la tarda al Teatre Bartrina. Podrem gaudir de la màgia del teatre de la mà de tots ells i us puc garantir que, per la conversa prèvia que vaig tenir amb l'A. Nomen, el Ramon Llop i el Q. Besora i el guió que, amablement, m'han deixat llegir, serà una delícia.

Maria Lluïsa Amorós

filòloga i escriptora

*fotografia de Ramon Lladós

Canal Reus TV - Programa Fot-li    -->>  Guardeu-me la paraula (teatre)