L'Any Xavier Amorós Solà. Reus 1923 - 2022

13/01/2024

L'Any Xavier Amorós Solà. Reus 1923 – 2022

Una tarda de finals de maig del 2022 el meu pare va rebre una visita: l'alcalde de Reus, Carles Pellicer; el regidor de cultura, Daniel Recasens i el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez. Li van comunicar que el 2023 seria l'Any Xavier Amorós. Ell va morir el juliol de 2022 i a la tardor vaig saber que jo en seria la comissària, la qual cosa, per a mi, va ser un honor.

I el 2023 ha estat l'any Xavier Amorós, escriptor i Fill Il·lustre de Reus.

Com a filla i comissària, he de dir que estic contenta i satisfeta perquè aquests mesos han estat plens d'actes entranyables. La resposta de la ciutat de Reus va ser entusiasta. Es van organitzar tot tipus d'homenatges literaris als quals hi vaig assistir i en molts hi vaig col·laborar d'una manera o altra. He constatat que el meu pare era estimat per molta gent, ja que les activitats estaven fetes amb il·lusió. El pare era un home cordial. L'escriptor i historiador Joaquim Molas l'havia definit: Amorós és tal com escriu. És a dir: reposat i afable, reflexiu i directe, dubitatiu i fervorós, amb una tornada, com de tennis, irònica, i amb una rialla sempre a punt de rebentar.

Hem gaudit amb xerrades i lectures en entitats culturals, especialment al Centre de Lectura, també als "Amics de Reus" i a Santa Llúcia. Hem fruït amb homenatges com el tast de vins dels Cellers Sant Rafael de Pradell de la Teixeta. Ens hem delectat amb representacions teatrals: "I jo et diria Amorós: homenatge sensible, visual i sonor" a càrrec de Rosa Mateu i Pau Terol al teatre Bartrina. "Sòroma" a càrrec de Francesc Cerro-Ferran i Albert Galcerà al teatre Fortuny. "Pradell com a refugi" a càrrec de la companyia "projecte ingenu" dirigit per Marc Chornet, representat a Pradell de la Teixeta. "Guardeu-me la paraula", companyia "El Trole", a càrrec d'Antoni Nomen, Ramon Llop i Quim Besora al teatre Bartrina. També vam conversar d'Amorós amb Xavier Graset al seu programa "Més 3/24" a TV3, Josep Murgades, Xavier Amorós Corbella i jo mateixa, com a comissària.

Xavier Amorós estimava el teatre. De petit cada setmana anava al Fortuny amb els seus pares on tenien una llotja llogada. Va fer teatre des de molt jove. Amb el pare en parlàvem, de teatre. Del doctor Vallespinosa, de Figuretes de vidre, de La Cantant Calba... Del seu interès per portar a la programació del teatre Fortuny obres de qualitat, especialment en català i que mostressin un teatre modern i compromès amb la societat del moment. Vull esmentar que el 1963 va venir la Companyia d'Adrià Gual, dirigida per Ricard Salvat, amb "Primera Història d'Esther" de Salvador Espriu. Xavier Amorós fa una crònica d'aquella nit a "Temps Estranys". Un relat deliciós amb anècdota inclosa, que reflecteix una part de la societat de l'època.

Ell no ha pogut veure les representacions i interpretacions que s'ha fet enguany sobre la seva obra literària. S'hauria sentit molt feliç, com quan el 1981 el Col·lectiu de Teatre La Vitxeta, sota la direcció de Ramon Tàpias, vam representar "No trenqueu avellanes amb les dents" basat en poemes i textos de Xavier Amorós. I també quan l'octubre de 2003, La Vitxeta va representar "Temps estranys" basada en l'obra de Xavier Amorós. Dirigida per Dolors Juanpere i amb escenografia de Ramon Tàpias.

S'han fet actuacions variades. La marató de lectura de textos el dia de Sant Jordi; conferències com la d'Isabel Martínez, la de Xavier Amorós Corbella, la de Toni Orensanz, i d'altres. Actes literaris, diversos i variats; programes de ràdio com "Els records ens diverteixen", recuperació de les converses entre Xavier Amorós i Maria Tarragó, a La Nova Ràdio; la Ruta literària de Fito Luri. Aquests, i molts més homenatges .

Com a final de l'Any Xavier Amorós, el 23 de novembre, l'Ajuntament de Reus va fer l'acte de descoberta de la placa commemorativa a la casa on va néixer. Carrer Llovera, 17.

Agraeixo als organitzadors i participants de totes aquestes activitats i al públic que hi ha assistit per celebrar el centenari de Xavier Amorós. També el meu reconeixement a la feina duta a terme pel departament de cultura de l'Ajuntament de Reus amb Dani Recasens al capdavant i a la Biblioteca Central Xavier Amorós amb Cristina Garreta com a cap.

Ell estimava la seva ciutat, Reus. I, a través de la seva obra, sempre ens acompanyarà. Gràcies per no oblidar-lo.


Maria Lluïsa Amorós.

Filòloga, escriptora, catedràtica emèrita de Llengua Catalana i Literatura, comissària de l'Any Xavier Amorós.


(Publicat a Diari de Tarragona, La Tribuna. 9 de gener de 2024).